A vós, el Déu diferent, Déu tot-Altre.
Us donem gràcies per les nostres diferències.
Vós les heu creades per a la nostra joia:
homes i dones, de pells,
de cultures, de religions, de sabers,
de condicions i de conviccions
segons els colors múltiples i canviants,
fetes per a la descoberta i l’admiració.
A vós, el Déu diferent, Déu tot-Altre.
Us demanem perdó per les nostres diferències.
Quan més enllà de les nostres dissencions
esdevenen intolerants, rancunioses i guerreres,
exclusives, feridores i mortals.
Quan des de la grisor dels nostres guetos
es drecen com muralles.
A vós, el Déu diferent, Déu tot-Altre.
Us preguem per les nostres diferències.
Doneu-nos força per resistir
a qui vol anivellar-les.
Inspireu-nos paraules i gestos
per aquells que se n’espanten.
Obriu els nostres cors i les nostres intel·ligències
a les seves belleses.
Feu-nos la gràcia de descobrir-hi
la nostra unitat.
De “Quelqu’un parmi nous” PRADO. EiV. 79 – Pobresa internacional