Preguem des de la vida, des de la nostra pobra vida de cadascun de nosaltres, des de la pobra vida dels nostres germans pobres.
Sóc aquí, Senyor, petit i pobre,
penedit dels meus tancaments i enduriments,
dels meus pecats de desamor, d’incredulitat i de desesperança.
Com puc gosar parlar-vos?
He parlat arreu i massa, i ho he fet malament.
Em correspon fer silenci a la vostra presència;
i si ara prenc la paraula és perquè, malgrat jo mateix,
escolteu el meu clam pels rebutjats de la terra:
Pels qui cerquen i no troben, truquen i no els obren.
Pels qui veuen trepitjats llurs drets i llur dignitat.
Pels qui no poden creure en vós a causa dels creients.
Pels qui sofreixen l’escàndol dels qui portem el vostre nom.
Pels qui no tenen ningú que els parli de vós.
Pare dels pobres.
Mostreu-los el vostre rostre benvolent i que confiïn en vós.
Parleu-los al cor i que s’adonin que els sou Pare.
Doneu-vos a conèixer i que us estimin.
Vós, que sou l’Amor, feu des d’ara:
Que gaudeixin de la vida de fills vostres.
Que visquin la fraternitat cristiana que Jesús ens ha guanyat.
Que tinguin l’escalf del vostre Esperit Consolador.
Que sentin la tendresa de santa Maria,
piadosa i compromesa, pobra i solidària, fidel i generosa.
Amén.
PERE FARRIOL i VINYES
99.- diàleg interreligiós a peu pla