Senyor. Ensenyeu-nos a estimar.
Feu que no en tinguem prou d’estimar
només els qui ens estimen.
Senyor. Ensenyeu-nos a pensar només en els altres
i a estimar, sobretot, els qui no són estimats.
Que sofrim amb el sofriment dels altres.
Feu-nos la gràcia de recordar, cada dia,
els milions d’homes, fills vostres i germans nostres,
que moren de fam i no mereixen morir de fam,
que moren de fred i no mereixen morir de fred.
Senyor. Tingueu pietat dels pobres, dels malalts,
dels treballadors sense treball,
dels pares vells, abandonats pels seus propis fills,
dels fills petits, abandonats pels seus propis pares.
I perdoneu-nos, Senyor,
del pecat d’haver-vos ignorat i abandonat.
Senyor. No permeteu que només nosaltres siguem feliços.
Concediu-nos, si us plau,
l’angoixa a causa de la misèria universal
i allibereu-nos de la misèria del nostre egoisme.
Amén.
ANÒNIMA. “Preguem al Déu dels pobres”
EiV. 110 – Feliços els pobres
