Ramon LLull, laic, s’autoanomena foll (“boig”) per l’amor del Crist i, també es presenta a si mateix com l’amic de l’Amat, Jesucrist. Nat a Mallorca (1232-1316), recorrregué tot el món conegut i parlà i escrigué de tot en llatí, català, àrab i francès per tal de donar a conèixer Crist el seu Senyor.
Senyor! Ja que heu posat en el meu cor tanta alegria,
plagui-us estendre-me-la en tot el cos:
a la meva cara, als meus ulls, a les meves mans.
Noble Senyor! Quan recordo la vida eterna i la contemplo,
em trobo ple i cobert d’alegria.
Tan ple n’estic, que la mar no és més plena d’aigua.
Ah, Senyor! És tan gran l’alegria que vós heu posat en mi,
que la meva força se sent més forta i més gran que la de les muntanyes.
Ni el ferro ni l’acer no són més fortes que jo.
Ah, Senyor! El meu gaudi d’alegria i de força,
com menys me l’atribueixo a mi, més l’atribueixo a vós:
car poc valdria si me l’atribuïa a mi.
Per això, plagui-us, Senyor, que tot el bé l’entengui de vós,
que sou el meu Creador i el meu Déu.
RAMON LLULL, Llibre de Contemplació, II.
EiV. 109.- La veritable alegria