Pare, m’adreço a tu amb una confiança tranquil·la i serena.
El teu Fill m’ha ensenyat que tu ets el meu Pare,
que no t’havia d’anomenar d’altra manera. Res més que Pare.
Pare, senzillament vinc a dir-te que sóc el teu fill,
i t’ho dic seriosament,
i tanmateix amb ganes de riure i de cantar,
de tan bonic que és ser fill teu;
però també és seriós, perquè m’has estimat tant, i jo, tan poc.
Pare, fes de mi el que vulguis;
aquí em tens per fer la teva voluntat.
La teva voluntat –jo ho sé– és que m’assembli al teu Únic,
el Germà gran que m’ha ensenyat el teu nom;
que segueixi els teus passos;
ho sé, i amb quin goig ho accepto!
PIERRE LYONNET, Parleu-nos de Déu. PAM
EiV. 76 – Creiem en Déu-Pare