O Verb! O Crist!

O Verb! O Crist!
Que en sou de bell! Que en sou de gran!
¿Qui us arribarà a conèixer?
¿Qui us podrà comprendre?
Feu, o Crist,
que jo us conegui, que jo us estimi.
Ja que sou la llum feu-me’n arribar un raig
al fons del meu pobre esperit,
perquè us pugui veure,
perquè us pugui comprendre.
Poseu en mi molta fe en vós,
perquè totes les vostres paraules
siguin per mi una llum que m’il·lumini
i em faci venir a vós i seguir-vos
per tots els camins de justícia i de veritat.

O Crist! O Verb!
Vós que sou el meu Senyor i el meu únic Mestre.
Parleu, que us vull escoltar
i vull practicar la vostra paraula,
perquè sé que ve del cel.
Vull escoltar-la, vull meditar-la,
vull posar-la en pràctica,
perquè en la vostra paraula hi ha la vida,
la joia, la pau i la felicitat.
Parleu, Senyor,
que sou el meu Senyor i el meu Mestre.
No vull escoltar ningú més.

ANTOINE CHEVRIER
                       EiV.  87 – La pregària