Pare. No puc apartar la mirada,
no vull apartar la mirada
de les ferides del nostre món.
N’hi ha tantes i les conec tan bé,
que puc arribar a acostumar-m’hi
i veure-les com una cosa natural.
Pare. No permeteu que m’acostumi:
A tants i tants que, en les guerres,
es maten els uns als altres.
A tantes persones amb la vida
rebaixada i destrossada.
A la fam i la pobresa que tenim aquí i
a la que pateixen Pobles sencers.
A homes i dones discriminats
pel color de la pell, l’origen, la llengua,
les seves idees o la seva fe.
Pare. Tot podria ser tan diferent!
Tant de bo que els que hi i tenen responsabilitat
canviïn el cor, la ment i l’actuació.
Tant de bo que, també, jo i cadascun de nosaltres
canviem i ens convertim a l’Evangeli.
Tant de bo que els cristians estimem la pobresa
i estiguem disposats a no viure tan bé.
Pare. Us demano:
Que es guareixin les ferides del nostre món.
Que s’obri pas el cel nou i la terra nova.
Que no frustrem el vostre designi de Salvació.
Amén.
ANÒNIM
EiV. 91 – L’experiència del mal en el món.