Jesucrist pobre estava segellat en el seu cor, era sempre present davant d’ell. Canta aquesta realitat en aquesta lletania que, com un poema, posa en llavis de Jesús; és el fruit de la contemplació de la pobresa de Jesucrist.
Això que us demano, jo mateix ho he practicat i també els meus apòstols:
Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres.
Seguiu-me.
Jo he volgut ser pobre, he escollit pares pobres, he nascut com un pobre.
La pobresa ha estat el meu signe distintiu.
Jo m’he posat al rengle dels pobres, he viscut com un pobre,
he treballat com un pobre, he sofert com un pobre.
Jo no he posseït res, he estat mancat d’abric com un pobre,
m’he comportat com un pobre, m’he humiliat com un pobre,
he tingut fam com un pobre, he tingut set com un pobre,
he estat nu com un pobre, he estat abandonat com un pobre,
he mort com un pobre.
I tot això perquè ho he volgut,
per obediència al meu Pare i per amor a vosaltres
ANTOINE CHEVRIER (Manuscrits XII, p. 239).
112-113.- La identitat pradosiana