Tu hi veus! Jo no hi veig…
Tu hi sents! Jo no hi sento…
Aleshores, sisplau,
amb les teves mans dins les meves,
dibuixa’m el sol que sento tan càlid
i que jo no conec.
La flor tan olorosa
de la qual només conec el perfum.
Explica’m el món on vius tu,
on visc jo; i que no comprenc pas.
Ajuda’m a no restar sol
en el meu silenci i dins la nit.
Sisplau, -i només si et plau-
sigues el meu amic.
ROMUALD acompanyant de sordmuts cecs.
“Quelqu’n parmi nous”. PRADÓ.
EiV. 95 – El do del perdó