Ahir, Epifania, vaig assistir a l’ofici a la capella Sixtina… Tres bancs tapissats on s’asseien trenta cardenals vestits de vermell, amb musseta blanca. El Papa ha arribat amb tot el seguici de prelats, bisbes, arquebisbes… Haig de confesar que era imponent i revesteix més grandiositat i esplendor. I jo hagués preferit veure la menjadora del bon Jesús i ser pastor per tenir la felicitat d’estar a l’estable del bon Salvador. (LETTRE 15. A Paul du Burg. 5 gen.1859)
O Maria! La més pobra de totes les serventes del Senyor!
Pregueu per mi
perquè el meu cor es desprengui dels béns de la terra i,
ben buit de totes les coses d’aquest món,
pugui enriquir-se de totes les virtuts.
Permeteu que m’agenolli als peus de la menjadora
per a adorar-hi l’infant Jesús.
Deixeu-me contemplar aquest infantó,
aquest Jesús dels petits i dels pobres,
aquest tresor d’aquells que no tenen tresors,
aquest pa deliciós dels miserables que fan fortor d’indiferència,
aquest pastor de les ovelles perdudes
que ve per a obrir-los la cleda de la misericòrdia.
…
Que pugui, a semblança dels pastors,
estar sempre a punt de venir a aquest estable beneït
per a reconèixer-hi i adorar-hi Aquell
que els àngels adoren i contemplen en el cel.
ANTOINE CHEVRIER. (VD 323)
EiV. 92 – L’esperança, camí vers la llibertat.