Estem a punt de començar un nou any litúrgic i de viure un nou Advent. Dic viure perquè n’hem de fer vida, de l’Advent, no només celebració religiosa.
Viurem un nou Advent, aquest any immers en plena crisi sanitària que ens fa témer per la salut pròpia i de tots.
Viurem un nou Advent en que, per primer cop en molts anys, som privats del contacte més proper que volem tenir amb les persones i que el necessitem. Ara que no el podem tenir ens adonem de la falta que ens fa.
Viurem un nou Advent, marcat per l’esperança com tots els Advents. Però aquest ens la fa viure més profundament perquè no la volem perdre, sinó avivar-la, confiats que el futur serà millor i que, gràcies a l’experiència viscuda retrobarem valors que havíem menystingut i que ara hem vist emergir en nosaltres i en el nostre entorn.
Viurem un nou Advent, si volem. Si volem que sigui nou, diferent, marcat per la vida fràgil, esporuguida a vegades, però sempre confiada en el Senyor que ve a nosaltres. Diumenge comencem.