Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents.
Aquesta invitació de la carta als Filipencs ens convida a desvetllar i fer nostra l’actitud de la JOIA.
Estar contents i manifestar la nostra alegria.
I la raó no és menys important: El Senyor és a prop. No només s’acosta la celebració de la seva vinguda sinó que el tenim dins nostre, sentim la seva força, el seu alè, el seu Esperit que ens dóna serenor i ens convida a viure els esdeveniments amb confiança.
L’Advent és temps d’esperança i l’esperança va de bracet amb la PACIÈNCIA una altra actitud que volem fer nostra ara que tot ho volem ja, d’una manera immediata i sense espera. L’exemple del pagès que espera els fruits preciosos de la terra, prenent paciència fins que les pluges primerenques i tardanes l’hauran assonada ens convida a viure en serenor, degustant els petits fets positius que cada dia ens porta la vida i adonant-nos de tot allò que tenim a l’abast i pot enriquir-nos espiritualment. Ens cal però veure-ho, ser capaços de copsar-ho i anunciar el que veiem i sentim: Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que sentiu.
Aprofitem doncs aquest Advent per desvetllar la JOIA i esperar confiadament i amb PACIÈNCIA els fruits que hem sembrat i que d’altres han sembrat en el nostre cor, la bona llavor que Déu ha posat en nosaltres.