Quin és el meu llac de Tiberíades?
El meu lloc de treball, d’estudi,
de convivència, on vaig gastant-me
i guanyant-me la vida.
Tu, Jesús, no vols ser un fet excepcional,
algú a qui només trobo en aquell santuari,
aquell pelegrinatge, aquell recés.
Ni tan sols et conformes amb els cinc minuts
de la meva visita habitual a l’església.
Tu em véns a trobar a casa, a la feina,
a l’institut, a la llar d’avis, al carrer.
Sense saber com, em dónes nova fecunditat,
em convides a passar temps amb Tu,
em convides de nou a seguir-te
i m’envies a treballar pel Regne.
Com més cas et faig, menys por tinc.
Ja no em cal, com abans,
trobar excuses per dir que no,
sense quedar malament amb Tu,
amb els altres i amb mi mateix.
Fins i tot m’alegro de poder fer coses
que els altres no entenen i critiquen,
quan sé que les faig per Tu.
Gràcies perquè m’has alliberat.
La Missa de cada dia