Tres accions que proposa el Papa Francesc en l’homilia de la Missa d’obertura de la fase sinodal diocesana del Sínode de Bisbes 2023 i que l’Església en tots els seus nivells hauria de portar a la pràctica
Un trobar, fer encontre, que exigeix atenció i disponibilitat per trobar-se amb l’altre i deixar-se interpel·lar per la seva inquietud. Prendre’ns temps per estar amb el Senyor i afavorir la trobada entre nosaltres; donar espai a la pregària, a l’adoració, al que l’Esperit vol dir a l’Església; per deixar-nos interpel·lar per les preguntes dels germans.
També un escoltar amb el cor i no només amb les oïdes. Quan escoltem amb el cor, l’altre se sent acollit, no jutjat, lliure per explicar la pròpia experiència de vida i el propi camí espiritual. Per això, cal que l’Església es posi a l’escolta de les preguntes, dels afanys, de les esperances de cada diòcesi, de cada poble i nació. I també a l’escolta del món, dels desafiaments i els canvis que ens posa davant. Cal escoltar sense blindar-se en les pròpies certeses.
I encara, un discernir per no deixar les coses tal com estan. El diàleg, el debat i el camí, no ens deixen com abans, ens canvien. El Sínode no pot ser una “convenció” eclesial, ni una conferència d’estudis, o un congrés polític o un parlament, sinó que ha de ser un esdeveniment de gràcia, un procés de conversió guiat per l’Esperit Sant. Cal alliberar-se de l’immobilisme, del que és mundà i dels models pastorals repetitius, per interrogar-nos sobre què ens vol dir Déu en aquest temps i vers quina direcció ens vol orientar, caminant sempre amb corresponsabilitat, ja que tots compartim “un sol Senyor, una sola fe i un sol baptisme!”. El Papa pregava a l’Esperit Sant en la inauguració del Sínode perquè “ens alliberi de convertir-nos en una Església de museu, bonica però muda, amb molt passat i poc futur”.