És dimarts. Una festa encara familiar, que ens porta la castanyada, malgrat la competència que li fan costums i celebracions importades. Una festa que ens recorda els difunts. Els creients acompanyem aquest record amb la pregària i els encomanem al Pare del Cel. Pregar pels difunts és un bon costum que no hauríem de perdre perquè ens fa sentir en comunió amb els que ens han passat al davant i ens porta també a tenir present la mort i per tant la vida.
Podem pregar per ells al cementiri o a qualsevol lloc, però la millor pregària per a ells és la missa. Força famílies aquests dies o al llarg de l’any, en motiu de l’aniversari de la naixença, de la mort o del sant, ofereixen la missa en sufragi del difunt o difunts, tot demanant per a ells la pau i el repòs eterns. Aquest costum ve d’antic i no podem deixar-lo perdre. Ja els primers cristians trobaven en l’eucaristia el consol i l’esperança com una manifestació de la fe pasqual.
Bona castanyada!