No tinguis por. Aquí teniu el vostre Déu! Vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien”. I abans: Parleu amorosament a Jerusalem… Tu que portes bones noves a Jerusalem. (1ª lectura).
Una imatge de Déu amiga, que inspira confiança i ens el mostra compassiu i atent als petits i als que tenen necessitat d’ajuda. Una imatge que ens diu: No perdeu l’esperança, confieu… feu tot el possible per donar sentit a la vostra vida i prendre les opcions que us ajudin a sentir-vos feliços de debò.
Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. (Ev.) Mentre espereu la seva vinguda mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles.(2ª lect)
Aplanar-li el camí, avançar amb alegria i esperança vol dir viure amb un estil concret que faci fàcil la presència de Déu, que traspuï pau, netedat i honestedat. Vol dir ser missatgers de cara amable, confiada i pacificadora. L’alegria no pot ser de façana, s’ha de traslluir a la cara, però neix a l’interior. L’esperança no és una actitud passiva, s’ha de fer present, en el nostre actuar. Obrir i aplanar camins: heus ací la tasca de l’Església, dels cristians, nostra: donar facilitats, escoltar i acollir. Obrir camins, no tancar-ne, perquè Déu s’hi pugui fer present. Obrir camins en positiu… Per desgràcia, no sempre ho sabem fer!
MARIA, la jove de Nazaret ens diu:
ESCOLTA LA PARAULA DE DÉU i digues SÍ.
