Aquests dies hem parlat entre nosaltres d’algunes reaccions de companys que ens han semblat fora de lloc. Hem reflexionant sobre el tema i creiem que aquesta crisi està afectant també a les relacions entre les persones d’una família. Observem que hi ha nens, petits, que no poden entendre que hagin passat de menjar cada dia llaminadures i que ara no ho poden fer ni una vegada a la setmana, no deuen assimilar aquest canvi, i això pot passar amb els que tenien accés a mòbils, tauletes, etc.
L’ambient familiar tampoc deu ser tant festiu i creiem que és per aquest motiu que els nens van empassant-se totes aquestes dificultats a vegades amb indignació. Es cert que hi ha molts nens i nenes en altres llocs del món que pateixen encara més mancances, però per als que tenim a prop, aquest trencament també és molt dur, no deixen de ser nens i els ha de costar molt, veure que uns tenen molt i ells ara, NO.
Aquestes línies només volen ser un clam per tots aquests nens a prop nostre que han de ser expectants del desnonament de la seva vivenda, de la separació de la seva família, de no poder demanar cap cosa, ells també son infants, tenen els seus somnis i tenen dret a no deixar de somriure. SIGUEM COMPANYS DE CAMÍ I INTENTEM COMPARTIR NO NOMÉS EL PA SINÓ L’AMISTAT I LA COMPANYIA.
Grup Baobab