Aquest himne a l’amor de Sant Pau que proclamem avui a la segona lectura cal situar-lo en el context de la carta als cristians de Corint i de la discussió sobre els dons espirituals. Aquest himne va adreçat a una comunitat que pateix dificultats, on la gent es barallava i tenia necessitat de saber que la seva fervorosa religiositat no tenia cap valor si no eren capaços de construir una nova relació entre ells, fonamentada en l’amor. Pau vol reorientar la vida dels cristians de Corint.
L’amor és essencial. Sense aquesta realitat, el fet de parlar llengües, que ells tan estimaven, té el mateix valor que una fressa incoherent. Donar-ho tot pot ser un exercici d’orgull egoista. A Corint, amb tota la seva espiritualitat no eren capaços d’entendre que l’únic “camí incomparablement més gran” era el de l’amor. I nosaltres?