SER BON PASTOR

Publicat al Diumenge, 3 de maig de 2020

De Bon Pastor, amb majúscules, només n’hi ha un : Jesús. Seria pedant voler ser-ho nosaltres, però cal que ens hi assemblem, que amb humilitat ens preguntem: Què significa ser pastor, ser bon pastor? Ser veu reconeguda per les ovelles? Saber-les cridar cada una pels seu nom? Què vol dir, per a mi, caminar al davant d’elles i ser porta per on entrin les ovelles, com les puc salvar del perill, on he de dur-les perquè trobin un bon pasturatge? Sé donar-los la llibertat per entrar i sortir lliurement? I la més important, com puc donar vida i fer que en tinguin a desdir?

Abans de tot m’he de saber i sentir pastor. Valorar el servei que se m’ha encomanat i mirar que a cada moment respongui a les expectatives que s’han posat en mi, en el meu treball pastoral, en l’acompanyament i guiatge, en l’exemple que puc donar i en la donació que demana ser pastor de les ovelles.
Ser pastor demana ser humil, senzill, com aquest servei comporta. Els pastors en temps de Jesús i en el nostre són persones senzilles i l’ofici de pastor és també humil. Ser pastor demana no pensar només en ser guia i capdavanter, sinó també en saber aprendre del ramat, copiar aquelles actituds que són evangèliques i sobresurten més en d’altres que en mi mateix. Podem aprendre molt de la gent i n’aprenem. Del compartir amb la gent aprenem vida, la realitat de la vida i la dificultat, però també la joia, aprenem menjant amb la gent, divertint-nos, plorant i celebrant junts.
Ser pastor demana estar atent a les necessitats del ramat, conèixer allò que cadascú demana, mereix o espera i trobar la manera de posar-ho al seu abast. És aquest cridar cada ovella pel seu nom.
Ser pastor suposa proximitat, estima, acompanyament i guiatge, estar atent, vetllar, fer camí amb, donar menjar, obrir la porta, cuidar la seguretat, donar confiança, contemplar, escoltar, llegir la vida, viure cada moment, portar a terme el servei encomanat amb senzillesa, però amb convicció.
I, per damunt de tot, ser pastor suposa refiar-se no només d’un mateix, sinó i especialment d’aquell qui és la millor ajuda: el Senyor, guardià primer del ramat.