Avui celebrem la festa de Sant Antoni Abat. També diferentment dels altres anys. Sense la missa a la Capella, sense l’esmorzar de forquilla, sense el passant ni la benedicció. Però, això sí, no volem oblidar-lo i l’invocarem a l’Eucaristia del diumenge a l’església parroquial. I li demanarem igualment que ens beneeixi i ens guardi, que protegeixi als nostres animals de treball, de lleure o companyia. I confiarem en ell perquè l’any vinent el puguem tornar a honorar a la Capella que tant estimem la gent de Centelles, especialment els que hi viuen més a prop.
Sant Antoni Abat pot ser per a nosaltres un referent en aquest temps de privacions i limitacions degudes a la crisi sanitària. Ell que podia viure amb moltes coses les deixà totes per anar-se’n al desert. Ell que tenia un xarxa immensa de relacions optà per retirar-se tot sol i dedicar la vida a la pregària i l’acompanyament personal. Ell que tenia béns i diners preferí viure amb poca cosa per enriquir-se del Senyor i sentir-se més lliure de tot el que ens sobra. Ell que tenia capacitat i qualitats per ser superactiu i anar sobrat per la vida es parà i reflexionà què podia fer perquè la seva vida tingués més sentit…
Això que ell trià com a opció de vida potser nosaltres ho veiem com una limitació.
Potser això que ell escollí voluntàriament se’ns ofereix en aquest temps que vivim…
Potser, si ho acollim i ho vivim com una oportunitat i no com una desgràcia ens farà més creatius, més realistes i més conscients de qui som i què ens cal fer per estar més en comunió amb la natura, amb la humanitat i l’univers que ens acull i dóna vida.
