RITUS D’ENTARDA A LA CELEBRACIÓ DE LA MISSA

Publicat al Diumenge, 3 de febrer de 2019

Haurien de servir per posar-nos a to, situar-nos i ajudar-nos a entrar a la celebració de l’Eucaristia, per això cal que es facin ben fets, sense presses i amb els gestos necessaris i les paraules justes. Si a casa, o tot anant a l’església creem en nosaltres un estat d’ànim adequat i en arribar-hi hi trobem un clima acollidor, que ens porta pau i ens convida a la pregària ens serà més fàcil disposar-nos a la celebració. La salutació discreta als que trobem pel camí o a l’església ens ajudarà a sentir que la nostra celebració és comunitària. Si hi arribem una mica abans, com seria lloable, trobarem en el silenci o la música de fons elements que faciliten la memòria del que hem viscut durant la setmana i ens disposen a la pregària i la lloança.
El cant d’entrada i la salutació del celebrant ens donen la benvinguda i l’acte penitencial, fet amb un espai de silenci prou significatiu que permeti la pregària, ens porta a acollir l’amor i el perdó del Senyor en les nostres vides. Si hi ha Glòria convé que es digui reposadament, amb actitud de lloança, i si es canta que es canti amb ganes. Com en tot moment l’ animositat del cant hauria de correspondre al que cantem, alegre quan és un cant de joia, més reflexiu si és un cant de perdó o de petició. L’oració col•lecta que diem després del Glòria, quan n’hi ha, cal que sigui proclamada de forma entenedora i clara, que ajudi a copsar el que diu encara que el text de les nostres oracions col•lectes en general estigui força lluny de la nostra sensibilitat, perquè provenen d’unes èpoques molt diferents a la nostra, però la bona dicció i l’expressió pausada la faran més entenedora. I després ve la Litúrgia de la Paraula.