Ressò de l’Aplec

Publicat al Diumenge, 24 de maig de 2015

El passat 1 de maig era el 50è Aplec al Puigsagordi. Molta gent va pujar al cim. Potser molta més que en anys anteriors. L’esperit muntanyenc de respirar aire fresc i estirar les cames era generalitzat. Segur que la bona salut dels esports hi va fer molt. Hi havia molt excursionista que semblava sortit del fitness, a part dels xirucaires de sempre, amb els bastons, les motxilles… I també gent en bici o per la via Ferrata. Persones de diferents edats i etapes vitals: nens, mares, avis, etc.

Cadascú era lliure de participar en la mesura que volia. Però quan es tracta d’implicar-se en el conjunt d’activitats previstes, que donen sentit a l’aplec, potser aquí la seva força com a“festa popular catalana”, flaqueja. La gent no ho assumeix. Mentre es tractava de fer cua per l’esmorzar, hi va haver molta gent i paciència. Però quan van començar els actes, com la missa, les sardanes i la sardana dedicada a l’aplec, l’entrega de premis pels rams de flors i altres recordatoris a col·laboradors, el cim es va anar buidant. Es va girar vent, sí. Però no amenaçava pluja i potser molts no anaven prou preparats. Quan va arribar el moment de cantar l’Hora dels adéus, l’organització sí que va assegurar que érem més que en anys anteriors, però ni molt menys la gentada que hi havia abans de l’esmorzar.

Si volem construir un país culte i esperançador, potser caldrà refrescar el sentit dels aplecs en totes les vessants, perquè no es converteixin en una relíquia del passat.

A.M.