Amb aquest títol tota una reflexió de Lluís Serra. Heus ací l’inici:
Quan es pensa en la missa, s’acostumen a utilitzar criteris de valoració simplistes i reductors. N’hi ha que es fixen en el seguiment de les normes litúrgiques. En comptes de parlar del seu sentit teològic i espiritual, es concentren en els ritus. Altres redueixen la missa a l’homilia. N’avaluen, gairebé sempre amb esperit crític, la llargada, el contingut i el mètode utilitzat pel celebrant. És un moment d’escoltar o de desconnexió per part de la gent? N’hi ha que veuen la missa des de l’òptica estadística per indicar si un cristià és practicant o no. Sorgeixen moltes preguntes.
Com es preparen els cants: selecció, execució, contingut i bellesa? Als que proclamen les lectures, se’ls entén, vocalitzen, saben què llegeixen, s’han preparat abans? Quan es fa la col·lecta, s’aporta, poc o molt, però significativament? Quants viuen la missa per alimentar el seu esperit amb la Paraula de Déu i la comunió del cos (i la sang) de Crist? No hem de ser negatius, però cal obrir els ulls. La resposta la té cadascú dins seu.
Ho podeu llegir sencer a Catalunyareligió.cat