Diumenge de Rams, pòrtic de la Setmana Santa i de la Pasqua. Final de Quaresma, últim tram d’un camí quaresmal que aquest any hem viscut de forma singular i molt estranya, però potser més autèntica i real. Els fets viscuts, el canvi d’hàbits i conductes personals i de grup que hem hagut de complir, les reserves que hem de mantenir en apropar-nos físicament, el fet de no podem celebrar la fe en comunitat, precisament en aquest temps fort de l’any litúrgic, la necessitat de fer personalment la pregària a casa perquè l’església resta tancada… tot això ha fet que el nostre camí Quaresmal, celebrat en comunitat, s’estronqués a mitja quaresma. Però encara que hagi sigut una Quaresma estranya crec que ha estat més viscuda. La començàvem celebrant el Dimecres de Cendra llegint l’evangeli de Mateu 6, que ens recordava que el dejuni, la pregària i l’almoina havien de ser autèntics i viscuts personalment. I aquest any n’hem tingut ocasió. Hem hagut de dejunar de moltes coses: de la relació social, de sortir al carrer, d’anar a l’escola i trobar-nos amb els amics, del treball, alguns, del fruit econòmic del treball, d’altres, del lleure fora de casa… un dejuni que ens costa molt de fer, però que potser ens deixa tastar de debò el sacrifici que suposa. La pregària, igualment, segur que l’hem intensificada per la situació que vivim, els creients sobretot, però potser fins i tot, els que dubten de la fe o no la tenen com un valor, en moments concrets s’han adreçat a Déu per si hi podia fer alguna cosa. I aquesta pregària que ha estat més intensa, crec que també ha esdevingut més autèntica, perquè contempla el patiment de tantes persones i la separació definitiva amb d’altres a qui ni podíem dir adéu. Aquesta pregària ens ha fet sentir Déu més a prop, a qui necessitem i en qui confiem. I l’almoina que vol dir l’ajuda a l’altre: quants gestos hem portat a terme en aquest sentit empesos per aquesta situació: una trucada per telèfon als qui creiem més sols i més grans, una salutació de lluny estant però més afectuosa que mai, la preocupació pels qui estan patint per la salut pròpia o dels qui estimen, el sofriment de tants ingressats als hospitals o a les residències, el no donar a l’abast del personal dels centres de salut, l’horari estressant de metges i infermers, la donació decidida de tants voluntaris, científics, empresaris i treballadors que es posen al servei de la societat, el no tancar les portes, sobretot del cor, als que necessiten més protecció. Tots són exemples d’una caritat personal que va més enllà de l’almoina… N’hem vist munió d’imatges, hem llegit quantitat de textos que són expressió sincera de tot això. Per tota aquesta realitat i pel que vosaltres sabeu, viviu i podeu afegir-hi crec que la Quaresma d’enguany ha estat viscuda d’una manera estranya i singular, però més autènticament i real que d’altres que n‘hem viscut. I ho serà també avui la festa del Ram, sense benedicció en directe de palmes i llorers, sense la trobada joiosa i festiva dels petits i els padrins, sense l’aclamació popular que celebra l’entrada de Jesús a Jerusalem, sense tot això, qui ens ho havia de dir? Podem fer cadascú o junts a casa una autèntica celebració del Ram. Per fer-ho, hem facilitat a les famílies dels que es preparen a la catequesi tot un material que els pot ser útil i a tothom qui vulgui una pauta de reflexió i pregària per aquests dies de Setmana Santa i Pasqua. Algú també ha suggerit que pengéssim al balcó o a la porta de casa el ram de llorer o la palma que hauríem portat a beneir. A les xarxes trobareu molt material per a la pregària i la celebracions d’aquests dies de Setmana Santa i Pasqua. Podreu triar però no us quedeu sense celebrar-ho!
