És la invitació que el celebrant fa al poble que participa a l’Eucaristia després de la consagració. I la resposta, dita de nord, molt sovint no és una proclamació, sinó quelcom que diem de pressa i a ritme diferent dins l’assemblea. Més que una proclamació llavors sembla un garbuix de paraules sense cap sentit.
Per això, hauríem de tenir cura a l’hora de pronunciar la resposta. Que fos una veritable proclamació, dita a poc a poc i a un mateix ritme, pensant bé el que diem. Tinguem-ho en compte.
Si ho fem així, tindrà molt més sentit el que diem i ens ajudarà a entendre el que celebrem.