A partir de la lectura de Lc 18, 9-14 on Jesús presenta dues maneres de pregar, la del publicà i la del fariseu, el Papa Francesc comenta quelcom que ens pot ajudar en la pregària:
“No n’hi ha prou de preguntar-nos quan preguem, hem de preguntar-nos també com preguem, o millor, com està el nostre cor: és important examinar-lo per avaluar els pensaments, els sentiments, i eradicar l’arrogància i la hipocresia. Però, jo pregunto: es pot pregar amb arrogància? No. Es pot pregar amb hipocresia? No. Només hem de pregar presentant-nos davant de Déu tal com som. No com el fariseu que pregava amb arrogància i hipocresia. Tots estem atrapats en la bogeria del ritme diari, sovint dominats per les sensacions, trastornats, confosos. Hem d’aprendre a retrobar el camí vers el nostre cor, recuperar el valor de la intimitat i del silenci, perquè és allà on Déu ens troba i ens parla. Només a partir d’aquí nosaltres podem trobar els altres i parlar amb ells. El fariseu camina vers el temple, està segur de si mateix, però no s’adona que ha perdut el camí del seu cor. El publicà en canvi –l’altre– es presenta al temple amb un esperit humil i penedit: «estant lluny, no gosava ni tan sols aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit» (v. 13). La seva pregària és molt curta, no és tan llarga com la del fariseu: «Oh Déu, tingues pietat de mi pecador». Res més. Bella oració!