Avui és Tots Sants. Una festa encara emblemàtica i familiar, sinònim de castanyada, malgrat la competència que li fan costums i celebracions importades. Una festa que molts aprofitem, el mateix dia o a l’entorn, per fer una visita al cementiri. Els creients l’acompanyem amb la pregària pels difunts encomanant-los al Pare del Cel. Recordar i pregar pels difunts és un bon costum que no hauríem de perdre perquè ens fa sentir en comunió amb els que ens han passat al davant i ens porta també a tenir present la mort i per tant la vida.
No és necessari anar al cementiri per fer una pregària pels difunts, ho podem fer des de casa o a qualsevol lloc i ho fem sempre que celebrem l’eucaristia. I aquesta, la missa, és la forma de pregària i d’ofrena més excel·lent per als difunts. Hi ha famílies que, en aquests dies o al llarg de l’any, en motiu de l’aniversari de la naixença, de la mort o del sant, ofereixen la missa en sufragi d’un difunt o difunts, tot demanant per a ells la pau i el repòs eterns. Oferir-los la missa és una forma de pregar pels difunts que ve d’antic i que no podem deixar perdre. Ja els primers cristians trobaven en l’eucaristia el consol i l’esperança com una manifestació de la fe pasqual.