Amb aquestes paraules comença la segona lectura de la missa d’avui. Unes paraules referides al ministeri de Pau i que adreça als cristians de Corint, però que les podem fer extensives a nosaltres i al do de la fe que hem rebut. La nostra fe que és un gran regal i un tresor valuós però que és senzill i feble i per això hem de preservar i protegir especialment. Un regal que hem d’alimentar i fer créixer amb la formació, la pregària confiada i amb la recepció dels sagraments. Com avui ho fa la Maya rebent la primera Comunió i participant de ple a la taula dels convidats per Jesús. La felicitem molt cordialment i agraïm la dedicació dels que l’han acompanyada més de prop en el camí de la fe. Camí que té les seves dificultats que hem d’anar superant dia a dia, amb la confiança de sortir-ne vencedors amb la força d’Aquell que ens estima.
Dificultats i entrebancs que ens vénen de fora o que, a vegades, posem nosaltres mateixos. Les pors i els dubtes que fan insegur el nostre seguiment de Jesús, la manca de voluntat i esforç per donar resposta al que el Senyor ens demana, les contrarietats que ens fan trontollar o, més personalment, posar al davant dels valors que Jesús ens convida a viure, els nostres personals: ser més importants que els altres, ocupar els primers llocs, creure’ns amb més drets que els altres i no tenir-los en compte, viure de cara a nosaltres mateixos i oblidar-nos dels altres…
L’Evangeli d’avui és prou explícit en aquest sentit.
