Hem de ser cristians esperançats en una església que vol renovar-se. Pel fet de ser batejat, cada cristià ha de viure ple d’esperança. Sense ella no podrà ser evangelitzador. I l’esperança ens portarà alegria i ens farà anar més enllà del que ara tenim, ens farà créixer i abastar nous reptes. Ens donarà seguretat.
Posem la nostra esperança en Jesús, encomanem-nos d’evangeli, fresem nous camins, no esperem impassibles, moguem-nos, caminem, sortim… Siguem comunitat creativa, fem lligams amb les llars i la vida del poble. Fem del nostre llenguatge creient un llenguatge entenedor i que arribi al cors de les persones. Ajudem a fer amable la paraula “ Església “, a superar el desencís que porta a la desesperança i no tinguem por de mostrar la nostra identitat cristiana.
