La pregària del cristià neix d’una revelació: el “Tu” no s’ha quedat envoltat en el misteri, sinó que ha entrat en relació amb nosaltres. El cristianisme és la religió que celebra contínuament la “manifestació” de Déu, és a dir, la seva epifania. La pregària de l’esser humà es troba estretament vinculada al sentiment d’astorament, d’admiració. La grandesa de l’home és infinitesimal quan la comparem amb les dimensions de l’univers. No hi ha res que existeixi per casualitat: el secret de l’univers resideix en una mirada benèvola que algú creua amb la nostra mirada. La relació amb Déu és la grandesa de l’ésser humà: la seva entronització. Per naturalesa no som gairebé res, amb prou feines petits, però per vocació , per crida, som els fills del gran Rei. D’una catequesi del Papa Francesc sobre l’oració (06.05.2020)
