Fa pensar força la situació de molts poblets petits sense cap mena de comunitat cristiana estable ni visible. No hi ha Església, en definitiva. Alguns cristians hi ha, sens dubte, i potser van a missa a un poble més gran. Però en els petits no hi ha cap pol d’atracció cristià. Però això, aquest fet d’anar a missa a fora, encara que serveixi per a aquests cristians concrets, si no s’hi fa res l’Església s’acabarà amb ells, sense possibilitats de continuació. No tenir cap punt de referència on aplegar-se és la mort.
Perquè la fe sense alguna mena de comunitat no funciona. Tinc la intuïció que el que caldria és presència constant, quotidiana, amb esperit evangelitzador, és a dir, amb celebracions dominicals que visibilitzin la comunitat, encara que hi vagi poca gent, i amb algú que visqui allà tota la setmana i pugui establir llaços.
Fragment de la reflexió de J.LL. a l’Agulla.
