L’Esperit no és només intraeclesial, L’Esperit desborda els murs de l’Església i es vessa sobre
tota la creació: suscita amor i bondat, sembra cultures i religions, genera bellesa, art, saviesa,
carismes, santedat; promou els moviments socials i polítics en defensa de la justícia i els drets
en favor dels pobres i descartats, allibera la creació, fins i tot patint dolors de part (Rm, 8, 22-
25). I així va generant una terra nova i un cel nou, un món transfigurat: el Regne de Déu.
Aquest Esperit ens porta a Jesús i ens mou per dins per tal que seguim el seu estil, basat en
l’amor, el perdó, l’entrega, el respecte, la predilecció pels pobres i marginats, per les dones i
els estrangers.
L’Esperit ens dóna confiança en el Pare, ens inspira les benaurances, ens dóna esperança en
la resurrecció i la possibilitat de poder participar de la vida nova de Jesús Ressuscitat. V. C
