La humilitat
La humilitat representa, en el vocabulari cristià, el realisme. Ser humil és parar-se fermament
sobre l’humus d’aquest món i de la meva pròpia identitat, tocar de peus a terra. Per això, la
tradició ascètica insisteix que la condició prèvia per a qualsevol creixement significatiu en la vida espiritual (i, per al cas, en la maduresa humana) pressuposa un profund coneixement de
si mateix, un despreniment deliberat d’il·lusions. Aquest procés ens pot deixar vulnerables,
almenys inicialment; però és alliberador; i ens obre a l’altre –a l’altre en sentit horitzontal-, al proïsme, però també a l’absolutament Un altre, a Déu.
Erik Varden, bisbe de Trondheim (Noruega), a Documents d’Església núm. 1149, pàg. 45
