La doctrina social de l’Església subratlla que el treball no solament ha de ser considerat pel seu resultat productiu, com a activitat tècnica transformadora (dimensió objectiva), sinó sobretot com una activitat de la persona (dimensió subjectiva), amb la seva dignitat. Per tant, el treballador no pot ser tractat com una mercaderia, element de l’organització productiva, “força de treball” o “cost”. La persona treballadora té un valor superior a les activitats, les tècniques o els resultats del treball, un valor superior als mitjans de producció i al capital, els quals, com tota propietat, estan supeditats al bé comú. El treball és un dret fonamental de la persona, ja que és a través del treball com acreix la seva dignitat i desenvolupa la seva personalitat. El treball li permet adquirir els mitjans de subsistència, formar i mantenir una família, cèl·lula bàsica de la societat, i contribuir al bé comú. E.I.
