Catequesi. “El Crucificat, font d’esperança” del Papa Francesc el dia 5 d’abril
El diumenge passat la Litúrgia ens va fer escoltar la Passió del Senyor. Acaba amb aquestes paraules: «Van segellar la pedra» (Mt 27,66): sembla que tot s’hagi acabat. Per als deixebles de Jesús aquesta pedra marca el final de l’esperança. El Mestre va ser crucificat, mort de la manera més cruel i humiliant, penjat en un patíbul infame fora de la ciutat: un fracàs públic, el pitjor final possible – en aquella època era el pitjor. Ara bé, aquest desànim que va oprimir els deixebles no ens és del tot aliè avui. També s’apleguen en nosaltres pensaments ombrívols i sentiments de frustració: per què tanta indiferència envers Déu? Per què tanta maldat en el món? Per què les desigualtats segueixen creixent i la pau que desitgem no arriba? Per què estem tan lligats a la guerra, a fer-nos mal l’un a l’altre? I al cor de tots, quantes expectatives s’evaporen, quantes decepcions! I una altra vegada, aquella sensació que els temps passats eren millors i que en el món, potser fins i tot també a l’Església, les coses no van com abans… En definitiva, també avui sembla que l’esperança està segellada amb la pedra de la desconfiança… Podeu seguir llegint-ho a Catalunya Religió, per exemple.
