L’Esperit il·lumina el camí de l’Església, sempre. De fet, no és només la llum dels cors, és la llum que orienta l’Església: aclareix, ajuda a distingir, ajuda a discernir. Per això cal invocar-lo sovint; fem-ho també avui, a l’inici de la Quaresma. Perquè, com a Església, puguem tenir temps i espais ben definits, comunitats, instituts i moviments ben organitzats; però, sense l’Esperit, tot queda sense ànima. No n’hi ha prou amb l’organització: és l’Esperit qui dona vida a l’Església. L’Església, si no li prega i no l’invoca, es tanca en ella mateixa, en debats estèrils i esgotadors, en polaritzacions esgotadores, mentre la flama de la missió s’apaga. És molt trist veure l’Església com si fos un parlament; no, l’Església és una altra cosa. L’Església és la comunitat d’homes i dones que creuen i anuncien Jesucrist, però moguts per l’Esperit Sant, no per les seves pròpies raons. Sí, s’utilitza la raó, però ve l’Esperit a il·luminar-la i a moure-la. L’Esperit ens fa sortir, ens empeny a anunciar la fe per confirmar-nos en la fe, ens empeny a anar en missió per retrobar qui som. Per això l’Apòstol Pau recomana: «No apagueu l’Esperit» (1 Ts 5,19), no apagueu l’Esperit. Preguem sovint a l’Esperit, invoquem-lo, demanem-li cada dia que encengui en nosaltres la seva llum. Fem-ho abans de cada reunió, per convertir-nos en apòstols de Jesús amb les persones que trobarem. No apagueu l’Esperit en les comunitats cristianes ni dins de cadascun de nosaltres. Papa Francesc.
