Comptar els nostres dies ens permet descobrir la fugacitat de la vida i el contrast amb l’eternitat. El mateix salm 90 ens recorda que «mil anys davant dels teus ulls són com el dia d’ahir que ja va passar, i com una vigília de la nit». La saviesa del cor no és acumular anys -un any més-, sinó viure conscients el regal del temps -un any nou-. No és només «cronos» -temps lineal-, sinó sobretot «kairós» -el temps com a oportunitat de vida, teixida amb els fils de la veritat, l’amor i la llibertat-. De res serveix un any nou si no et fas nou cada any. La novetat, viscuda a fons i amb discerniment, aporta contingut a la saviesa del cor. Qui la posseeix distingeix entre l’essencial i l’accessori. Sap prendre les decisions sense deixar-se impressionar pels avatars del temps. Atresorar anys no és l’objectiu que busca, sinó viure’ls amb un sentit profund. (Ll.S.)
