Només podem estimar en llibertat, per això el Senyor ens ha creat lliures, lliures fins i tot per a dir-li que no. Oferir-li el que estimem més és del nostre interès, ens permet viure-ho de la millor manera possible i de veritat, com un do que ens ha fet, com un senyal de la seva bondat gratuïta, sabent que la nostra vida, així com tota la història està en les seves mans benèvoles. És el que la Bíblia anomena el temor de Déu, és a dir el respecte de Déu, no que Déu em faci por, no, sinó que el respecte és una condició indispensable per acollir el do de la Saviesa (cf. Sir 1,1-18). És el temor que expulsa tots els altres temors, perquè està orientat a Aquell que és Senyor de totes les coses. Davant d’Ell res no ens pot inquietar. És l’experiència meravellada de Sant Pau, que deia això: «He après a ser pobre i he après a ser ric; estic iniciat en tot, en tots els sentits: sacietat i fam, abundància i indigència. Ho puc tot en aquell que em dona la força» (Fil 4,12-13). Papa Francesc
