En record de la Processó de Sant Llop. (Mn. Josep Esteve, al Programa de la Festa Major de 1965)
El sol és post i regna la nit alta, tèbia, de setembre. Fem una pausa en l’aldarull de la festa i sortim en processó. Tot l’any que ni ens recordàvem, de Sant Llop. Té un nom massa feréstec i una biografia desdibuixada i remota. Però el costum s’imposa i ara, amb un confús desig de fer les paus, anem a passejar-lo cerimoniosament. És una figura encarcarada, amb prestigi de brutícia secular. Té l’esguard immòbil i llunyà, merescuda correspondència a la nostra desídia.