Sense el repòs i el descans, les dones i els homes no haurien trobat mai el temps suficient per a les arts, la cultura o el pensament. Potser per a Déu? Suposem que en Déu hi pensem cada dia, semblantment a la manera com Ell ho deu fer en nosaltres. La Bíblia fa referència al descans del Creador des del segon capítol del llibre del Gènesi: “El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet.” (Gn 2,3) Arribats als mesos de juliol i agost s’imposa, en la nostra societat, el període de descans més llarg de tot l’any. És un període de repòs al qual arribem tant si els mesos que l’han precedit han estat molt com poc productius, tant si han estat bons com si no ho han estat gaire, tant si la nostra activitat prèvia ha estat finalitzada com si no ho ha estat. El descans del Creador, al qual fa referència el Gènesi, és un descans que no implica inactivitat sinó un descans que es realitza en la contemplació i en la plenitud de l’obra creada: “Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.” (Gn 1, 31) El nostre descans podria assemblar-se, igualment, al descans del Creador en tant que pot esdevenir una contemplació diferent de la seva obra. Ja no contemplem la creació enmig de l’activitat o el treball diari sinó enmig d’espais naturals, de ciutats i d’indrets desconeguts, de cultures i països que no són els nostres i enmig de gent diferent. Hi ha qui reposa treballant en la mateixa activitat que fa habitualment però canviant el ritme. (M.B.)
