És precisament la “comunitat cristiana” que ha de tenir cura de la gent gran: parents i amics, la mateixa comunitat. La visita a la gent gran s’ha de fer molt, junts i sovint. No hem d’oblidar mai aquestes tres línies de l’Evangeli. Avui sobretot que el nombre d’ancians ha crescut considerablement, també en proporció als joves, perquè ens trobem en aquest hivern demogràfic, es tenen menys fills i hi ha molts ancians i pocs joves. Hem de sentir la responsabilitat de visitar les persones grans que sovint estan soles i presentar-les al Senyor amb la nostra pregària. Jesús mateix ens ensenyarà a estimar-les. “Una societat és realment acollidora de la vida quan reconeix que és preciosa fins i tot en la vellesa, en la discapacitat, en la malaltia greu i també quan s’està acabant” (Missatge a la Pontifícia Acadèmia per la Vida, 19 febrer 2014). La vida sempre és preciosa. Papa Francesc .
