Com Església estem vivint temps de redescoberta sinodal. No perquè la sinodalitat sigui un tret a afegir a l’Església, sinó perquè -com s’ha dit en tantes ocasions- l’Església és sinodal. L’Església neix del misteri pasqual, l’Església neix per Pentecosta, és a dir: l’Església prové de la història d’un poble que, guiat per Déu, va fer experiència de salvació posant-se en camí, un camí que li va permetre escapar de l’opressió i que, alhora, el va conduir a la muntanya on faria aliança amb Ell i on rebria les clàusules de la llibertat; ara bé, el camí d’aquest poble no va acabar a la muntanya, sinó que precisament aquell fou el punt de partida per un nou camí, el que havia de dur-lo vers la terra promesa. I aquí s’escau fer l’aplicació sinodal: l’Església és el poble que, partint de la comunió amb Jesús ressuscitat i gràcies al do del seu Esperit que esculpeix la nova llei de l’amor al cor dels fidels, camina en aquest món vers la Terra Promesa.
