La paraula no és una creació ni una conquesta. Joan, l’evangelista, al llibre sagrat ho va exposar magistralment: «Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.» Les nostres paraules són el reflex temporal de la Paraula eterna. Són els centelleigs multiformes, en diferents claus idiomàtiques. Són portadores de llum, alhora que en algunes d’elles hi projectem les nostres ombres. En català «parlar» és també «enraonar» perquè la paraula conté la seva dosi de raó. Per això, es vincula al pensament i a la filosofia, disciplina aquesta que es vol marginar dels plans d’estudi. La paraula assoleix la màxima bellesa quan es posa al servei de la veritat, de l’amor i de la llibertat. (Ll.S.)
