Fa pocs dies vam celebrar Sant Benet, pare de monjos. Això que es diu del monjo ho podem fer nostre cada un dels batejats.
El monjo, tot seguint l’Evangeli, ha de ser un home que en el si de la comunitat, somia, arrisca i es compromet en un estil de vida que el porta a treballar-se interiorment, per tal de canviar el seu cor. O millor: amb confiança s’obre a la conversió, perquè Déu canviï el cor de pedra del monjo i el converteixi en un cor de carn. És Jesús Ressuscitat, centre de la vida del monjo, que il•lumina la nostra esperança i les nostres nits fosques per guarir les ferides del cor. I és en l’esperança, en un temps de tantes desesperances, de tantes incerteses i de tantes morts, que els monjos hem de sembrar llavors de resurrecció.(J.M.B.)
