Aquests mesos de pandèmia han posat en evidència un àmbit on la pobresa es manifesta de manera més aguda: el món dels malalts. Els malalts de coronavirus han estat una viva imatge de Jesús crucificat, molts d’ells morts enmig de la solitud, sense la companyia de les persones estimades i sense la paraula consoladora de la fe i l’acció decisiva dels sagraments. D’altra banda, les seqüeles que el virus ha deixat en moltes persones, grans i joves, són importants, i les portaran tota la vida. (…) No podem deixar sols els malalts i els ancians, visquin on visquin, a casa o a les residències o hospitals. És una tasca de tota la comunitat cristiana. Europa és i serà, encara més en els pròxims anys, un continent d’ancians, i caldrà posar en pràctica l’amor de Jesús pels qui pateixen malalties o viuen la seva condició d’ancians. Del Document: Esperit, cap on guies les nostres esglésies?
