Recuperem avui aquest espai amb aquest text, a rel de la mort de Mn. Manel Pousa, el Pare Manel, esdevinguda dimecres passat:
Un “amic transversal” de tota una immensitat de persones que se sentien orgulloses de nomenar-lo, d’abraçar-lo, d’aplaudir-lo, de veure’l com el company que fa allò que nosaltres no ens sentim prou valents ni capaços de fer… Com si li deleguéssim la feina impossible i necessària. Desvetllador de la nostra consciència i sensibilitat personal i col•lectiva.
La seva causa, doncs, les persones de la presó de dins i de fora… Però mai ha deixat de fer de capellà, de fer amics nous i de significar-se per altres causes que més aviat li portaven problemes. Mai no ha defugit cap dels seus compromisos i ha acceptat serenament les “incomprensions” que li han anat plovent de tots cantons. JMF.
Que, amb els que ell ha acollit, pugui sentir-se acollit pel Senyor: Veniu, beneïts del meu Pare.
