De l’homilia del papa Francesc el passat divendres dia 8 de maig de 2020
El cristianisme no és només una ètica. Sí, és cert, té principis morals, però hom no és cristià només amb una visió d’ètica. És més. El cristianisme no és una elit de persones escollides per a la veritat. Aquest sentit elitista que continua a l’Església, no? Per exemple, sóc d’aquesta institució, pertanyo a aquest moviment que és millor que el teu, a aquest, a aquell altre … És un sentit elitista. No, el cristianisme no és això: el cristianisme és pertinença a un poble, a un poble triat per Déu de forma gratuïta. Si nosaltres no tenim aquesta consciència de pertinença a un poble, serem cristians ideològics, amb una petita doctrina d’afirmació de la veritat, amb una ètica, amb una moral –està bé– o amb una elit… Si no tenim consciència de pertinença a un poble, no som veritables cristians.
Si algú em preguntés: “Quina és per tu la desviació dels cristians avui i sempre? Quina seria la desviació més perillosa per als cristians?”, Jo diria sense dubtar: la manca de memòria de pertinença a un poble. Quan falta això, venen els dogmatismes, els moralismes, els moviments ètics, moviments elitistes. Falta el poble. Un poble pecador, sempre, tots ho som, però que no s’equivoqui, que té el sentit de ser un poble elegit, que camina darrere d’una promesa i que ha fet una aliança amb ell potser no compleix, però ho sap.