Tots podem compartir molt. Segur que, aquests dies, pensem, preguem i fem nostres textos i
pregàries que ens arriben i ens ajuden a viure amb confiança. Vull compartir el que
pensava,en feia pregària i escrivia dimecres passat, festa de l’Anunciació del Senyor.
Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós.. Is 7,10
És el que fem aquest dies. Tots voldríem que Déu posés fi a la pandèmia i ens alliberés d’aquesta opressió. Voldríem que es fes la nostra voluntat (Salm). Potser no sabem veure que Ell és present en aquesta situació de dolor precisament perquè és Déu-és-amb-nosaltres. Em cal saber-lo veure, saber-lo present acompanyant el meu dolor i refent la nostra confiança.
No tinguis por, Maria… Com pot ser això? Lc,1
Ens movem sempre en aqueSts dos plans. No entenem com pot ser això? I Ell ens diu: No tinguis por. Tenim por davant del que ens passa, tenim por perquè la situació cada dia és més greu i ens preguntem, un dia i un altre, com pot ser això? : Com pot ser que amb tan poc temps haguem passat a viure d’aquesta manera inesperada? Com pot ser que no ens sentim segurs i vegem la nostra vida penjada d’un fil? Com pot ser que un sistema de salut que creiem lloable estigui a punt del col•lapse? Com pot ser…
I això ens fa viure amb por. Per això, potser, la nostra pregària és més freqüent, més sincera, més confiada i implora com mai al Senyor. D’Ell depèn la nostra vida, ara sí que ho veiem de veritat…! Des d’aquesta situació viscuda ens sabem poca cosa, dèbils i insegurs en el nostre obrar. Necessitem més que mai la vostra ajuda. No ens la negueu, Senyor, avui us la demanem, tot celebrant i agraint-vos que essent Déu us hagueu fet realment home i sabeu el que és patir, sabeu quines són les limitacions humanes. Que la vostra creu, la nostra creu d’avui ens ajudi a arribar ben aviat a la Resurrecció, a la Llum i la vida plena.
Cordialment.