Repassant les notícies d’aquests dies, veiem que la violència domina les pàgines dels diaris. Des de l’intent d’assassinat d’una professora pels seus alumnes, fins el segrest d’aquestes 200 nenes de Nigèria. Només podem sentir certa por, por a anar perdent la tendresa, i sembla que en lloc del diàleg que tant ens diuen els grans que hem de fer servir, resulta que en aquestes accions no es això el que detectem.
Avui Jesús ens adverteix que hi ha moltes portes, o camins podríem dir, per seguir construint la nostra vida, però ens diu molt clarament que només una és la que val, aquella en que Pastor i ovelles es reconeixen. En tot moment el seu relat està ple d’amor, d’entrega, de companyia, de preocupació perquè el seu ramat pugui ser feliç. Ens preguntem per què poden haver-hi persones que s’empenyin a sembrar la por i l’angoixa. Que malament deuen estar per no poder gaudir de les rialles dels infants i dels somnis dels joves! Voldríem poder donar una solució, una esperança, però només se’ns ocorre que Jesús parla del ramat no de borregada, com a vegades volen fer-nos creure. Només ens falta encertar la vertadera Porta.
