Aquests dies hem viscut uns fets que em porten a pensar on està la confiança que sempre s’ha tingut als mestres.
Què és la confiança? Com es guanya? Com es perd?
Cada cop que hi penso recordo un nadó durant els primers dies de la seva vida, que diposita plenament la seva confiança en la persona que li fa carícies i abraçades, en aquest cas, la mare. La mare la podem interpretar també, com un professor els primers dies d’escola, que quan tots els alumnes encara no han agafat el ritme i estan desencarrilats, sempre manté la calma i controla la situació.
Els adolescents, tenim una confiança “fràgil”, vull dir, la guanyem i la perdem molt ràpidament. Proposaria a tot adolescent que llegeixi aquest escrit que confiï indiscriminadament, sense mirar el color, l’edat, el sexe o la nacionalitat. A vegades la gent que menys ens pensem és amb la que més es pot confiar.
Com a final diria que les paraules de Jesús son la base per poder intentar generar confiança: “ESTIMEU-VOS UNS ALS ALTRES”
Grup Baobab